Cataracta
La cataracta és una malaltia que consisteix en la opacificació del cristal·lí deguda a diverses causes: edat, congènites, traumatismes, malalties generals, etc. i que ocasiona pèrdua progressiva de la visió del pacient. Actualment la tècnica més moderna per tractar-les és la facoemulsificació, que permet l'extracció del cristal·lí a través d'una incisió de 2.8 mm utilitzant una sonda d'ultrasons per fraccionar mecànicament el cristal·lí i després aspirar.
Quan s'extreu el cristal·lí es fa imprescindible substituir-lo per una lent intraocular. Tan sols en alguns casos de miopia elevada no necessiten la implantació de lent. En la majoria dels casos no es requereix sutura ja que la incisió és prou petita per segellar per si sola i es realitza amb anestèsia tòpica (gotes) de manera ambulatòria sense que el pacient necessiti cap ingrés.
La potència de la lent intraocular es calcula a partir de les dades d'una exploració preoperatòria (biometria) per aconseguir el millor enfocament possible després de la intervenció. Les lents intraoculars convencionals, que s'implanten en la majoria dels casos, són monofocals, és a dir, aconsegueixen enfocar tan sols a una distància. Habitualment es calculen de manera que l'ull vegi de lluny. En aquests casos per veure de prop es necessita obligatòriament l'ús d'unes ulleres. Les lents intraoculars multifocals estan dissenyades de manera que permeten obtenir simultàniament un enfocament adequat de lluny i de prop, fent innecessàries les ulleres de llegir. Aquesta propietat les fa adequades també en el tractament d'alguns casos de presbícia o vista cansada.